LA GUARDIANA DE L?ORGULL BLAU

“Xuta més fort o marxa”. Sona estrany, un punt arrogant i fins i tot, pot semblar poc oportú. Aquesta és Marta Cortés. Amb 34 anys, la portera del Club Egara segueix sent la millor protectora d’una idea, d’un Club en el qual totes i cada una de les jugadores del primer equip són formades a les instal·lacions del Pla del Bon Aire.

I no és casualitat. El model és ferm, longeu i més tard que no pas d’hora, ha donat resultat: campiones de Lliga al 2015, i brillants a l’última edició de la Copa de la Reina, derrotant ni més ni menys que a Club de Campo, Atlètic i Polo, a la gran final, quedant d’aquesta manera campiones invatudes. 

Olímpica a Pequin, Londres i Rio, la portera de l’Egara és cada dilluns, cada dimecres i cada divendres la més exigent. 

Cristina Novell, de 24 anys i Marina Racasens, de només 18, han estat “víctimes”, d’aquest esperit competitiu. “Ens ha fet millorar. És estrany que algú amb la seva edat et demani més cada dia”, explica la seva companya. “Recordo els primers dies amb ella quan vaig pujar al primer equip. Li tenia respecte, xutava tou per por a fer-li mal. Un dia em va deixar anar: “Xuta més fort o marxa”. Ho vaig entendre tot”, explica la jove jugadora Racasens. 

Ambició, compromís, talent i un punt de bogeria. Amb només sis anys, Marta Cortés va decidir, per mandra a córrer durant estones molt llargues, ser portera. En aquell moment, l’Egara ja era un dels millors clubs d’hoquei herba del món, però ningú podia imaginar, que aquella petita que no aixecava un pam de terra, optaria un dia a ser la millor portera del món. “No crec que el meu últim any fos especialment bo, però sí que hi va haver certs moments en els quals l’equip necessitava passar rondes o sumar punts, i allà, el meu rendiment va ser millor”, explicava Cortès.

El hoquei, però, no ha assolit el nivell de professionalisme que sí tenen altres esports, tot i això, l’exigència és similar, sobretot a nivell físic. Llicenciada en Física, Cortès va “debutar”,al món laboral com a professora substituta de matemàtiques, i actualment és consultora a Accenture. “Això és el que em dóna de menjar. Mai he jugat a hoquei per guanyar diners”, explica. 

Cortès va arribar al primer equip de l’Egara amb 17 anys. Casualment, els mateixos 17 anys que fa que hi juga. Durant aquest temps, ha defensat sempre la samarreta blava, i només un any, va decidir provar sort a Holanda. Els últims dos, ha viscut en primera persona el que és guanyar títols amb l’equip de la seva vida: una Lliga i una Copa. Dos títols que mantenen viva una flama que poc a poc es va esgotant. Mentre, la guardiana de l’Egara seguirà defensant l’equip del seu cor. Tòquio, serà presumiblement, l’última parada d’una Marta Cortès que sempre serà blava.