VIATGE A VIENA

Dia 13 de novembre a les 6h del matí, ens vam aixecar amb els ulls plens de lleganyes però emocionades per començar la nostra experiència. Encara mig adormides, vàrem trucar un taxi perquè ens portes fins a l’aeroport de Barcelona. Un cop ens va deixar a la porta de l’aeroport amb les maletes, no vam dubtar ni un segon en anar ràpidament a passar el control de seguretat per destinar-nos a la porta d’embarcament, i allà esperar impacientment a què les hostesses de vol de la Companyia Ryanair a les 7:20, obrissin les portes per poder pujar a l’avió. Un cop va ser l’hora estimada, les noies encarregades per fer el check-in, molt puntuals, ens van demanar el carnet d’identitat i la targeta d’embarcament. La meva amiga i jo amb molts nervis vam pujar aquell avió amb el mateix pensament: sabíem que ens esperaven uns dies plens de descobriments, aprenentatge i felicitat. 

Quasi tot el trajecte el vàrem passar dormin, ja que era molt aviat i volíem estar ben despertes per poder gaudir plenament de la fascinant ciutat de Viena, la qual a les dos ens feia moltíssima il·lusió conèixer. A les 10:00h del matí vam arribar a l’aeroport internacional de Viena, més conegut com a Schwechat. L’aeroport estava molt ben indicat i ràpidament vam trobar el tren que ens traslladava fins al centre de la ciutat. La durada amb tren va ser de 15 minuts, als quals vam aprofitar per informar a les nostres famílies que el vol havia anat correctament i que ja estàvem al territori austríac. Quan el tren es va parar en aquella estació tan immensa, els nostres cors estaven accelerats per sortir el carrer i veure per fi la ciutat. Seguidament, ja estàvem al centre de Viena amb les maletes a les mans i obrint els paraigües perquè començava a gotejar. Decididament vam entrar a una cafeteria just davant l’estació per esmorzar i prendre un cafè ben calent. Un cop vam acabar, vam agafar un taxi que ens portes al nostre apartament i allà poder deixar les maletes. A continuació, ens vam posar en marxa fins al centre de la ciutat per començar la nostra ruta turística dels monuments i dels llocs més emblemàtics. 

Primerament, vàrem visitar la catedral de San Esteban i ens vam endinsar a descobrir els carrers de Stephansplatz. En aquell moment, només sentíem felicitat per poder contemplar aquella meravellosa ciutat i l’elegància que transmetia. Sense pensar el següent punt d’interès, vam coincidir amb l’espectacular Wiener Staatsoper on vam aprofitar per fotografiar-la i guardar el ràcord. Seguidament, ens vam apropar al Naschmarket, el mercat tradicional de Viena, on està replegat de restaurants amb diferents especialitats de gastronomia i paradetes de comerciants venent productes típics del país. Nosaltres vam quedar encantades amb l’amabilitat de tots els treballadors, i vam decidir buscar un lloc per dinar. Ja eren les 16:00h de la tarda i només ens quedava poquet perquè el sol comences a baixar, de manera que vam seguir la nostra ruta per no deixar-nos cap racó per visitar. Tot seguit, ens vam dirigir-nos els carrers on són ubicades les botigues més prestigioses, el qual ja estava adornat amb les llums de Nadal. Al mateix temps sentíem màgia dintre nostre i alegria per contemplar aquell esperit nadalenc que tant desitjàvem que arribes. Més tard, vàrem veure una paradeta de castanyes, no ens vam poder resistir a comprar-les, ja que aquelles hores de la tarda, el fred començava a córrer per aquells carrerons i només pensàvem a menjar alguna cosa ben calenta. Després de gaudir d’aquell berenar, ens vam dirigir fins a la Biblioteca Nacional Austríaca i el palau Michaelplatz, on vam entrar per visitar-lo. També, vàrem visitar el Museu d’Història de l’Art on vam quedar impactades per la bellesa tan especial que tenia. Quan vam sortir del museu, eren les 18:00 de la tarda, però a Viena semblava que fos més tard. El cel ja era ben fosc, però nosaltres volíem seguir explorant la ciutat. Així doncs, vam agafar un tramvia que ens va deixar al parlament i a l’ajuntament. Les dues vam quedar impactades amb els grans edificis que els representava, a més de l’encant d’un preciós mercat nadalenc amb el seu arbre ple de llums. Un cop van ser les 19:30 de la tarda, els nostres peus ens demanàvem descans i tranquil·litat, no podíem ni fer un pas més i vam decidir trucar un taxi perquè ens deixes just davant l’apartament. Per acabar el dia, ens vam preparar el sopar i vàrem anar directe a dormir. Les dues sabíem que l’endemà seria un gran dia. 

Ens vam llevar a les 8:00h del matí amb molta energia i ganes de començar aquell nou dia, seguidament vam preparar l’esmorzar i el vam gaudir amb les vistes que disposàvem en el menjador. Quan vàrem acabar, ja vam deixar les maletes preparades per a la tarda, ja que ens esperava un altre destí. Tot seguit, vam sortir de l’apartament amb les idees ben clares i vam agafar el metro amb direcció el palau Belvedere. El palau era immens, el que més ens va fascinar va ser passejar per la gran vegetació que l’envolta i contemplar l’estil barroc que el caracteritza. 

Un cop vist tot el recinte, vam tornar a agafar un altre tramvia amb direcció a la Hundertwasser House. Mentre estàvem dintre al transport públic, ens enriquíem de tot allò que anàvem veient i desconeixíem per complet. Seguidament, vam arribar a la nostra parada, vam caminar 10 minuts molt decididament fins a topar-nos amb els blocs residencials, construïts per Friedensreich Hundertwasser. L’obra de l’artista austríac ens va deixar sense paraules, no ens haguéssim imaginat mai veure aquell complex residencial, al mig d’un barri de Viena, amb una estructura tan original i especial. Per tant, vam decidir entrar als edificis per descobrir les habitacions tan curioses que amagava i fotografiar aquella magnífica obra, per tal de recordar-la sempre. Més tard, vam arribar a Standpark, conegut com el parc de la ciutat i el més antic de Viena. Ens el vàrem recórrer tot sencer. Hi havia un riu que travessava pel centre acompanyat de petits ponts que s’encarregaven d’unir les dues parts. A més, l’estil anglès que el caracteritzava, i un petit llac amb aneguets, ens van enamorar. Quan vam acabar de veure-ho tot, ja eren les 13:30 del migdia i començàvem a tenir gana. Així és que vam anar al carrer principal Karntner Strasse per buscar un restaurant cèntric i provar els plats típics d’Àustria. Després de deixar els plats completament vuits i la panxa ben plena, ens vam aixecar del restaurant per aprofitar les poques hores de sol que ens quedaven, i poder acabar de fer les últimes fotos a aquella ciutat tan encantadora. Sense cap presa vam acabar de presenciar el Ringstrasse, l’anell que rodeja el nucli antic de Viena. Per acabar, la nostra visita a una de les ciutats més captivadores d’Europa, vàrem assistir a un marcat nadalenc típic de la ciutat. Aleshores, a les 17:00h de la tarda, vam saber que la nostra estància, ja havia finalitzat. Era l’hora de retornar a l’apartament, agafar les maletes i dirigir-nos a l’estació de bus. Finalment, les dues a la vegada ben agafades de les mans, ens vam mirar fent un sospir i sense dir res, sabíem que ens havíem d’acomiadar. Vam pujar al bus per traslladar-nos a un altre nou país. Dintre meu, tenia la sensació que aquella no era l’última vegada que gaudia de Viena, sinó que més endavant hi tornaria. En aquell instant, sabia que m’esperava una nova aventura, ens dirigíem a la capital d’Hongria, Budapest. Serà tan especial com Viena? També, em farà sentir tanta felicitat? I em deixarà tan impactada? La incertesa em matava, per això necessitava que fos l’endemà per sortir-ne de dubtes.