LA PAELLA, UN BÉ D’INTERÉS CULTURAL

La paella va nàixer a les zones rurals valencianes, més concretament a l’Albufera de València entre els segles XV i XVI. Les persones portaven un poc del que tenien a casa i ho ficaven dintre del calder per gaudir d’una estona junts.

Originàriament els ingredients de l’autèntica paella valenciana eren: oli d’oliva i sal, pollastre, conill de camp, caragols, verdures fresques com la bajoqueta, el pebre roig, la tomaca i els fesols del confit, l’arròs, l’all i el safrà. Amb el temps els caragols van perdre pes en la paella tradicional valenciana. Tanmateix van guanyar força certes variants com la paella mixta (què inclou gambes roges), paella amb carxofes, l’arròs a banda, l’arròs negre, l’arròs del senyoret, etc. Aquestes variants d’elaboració de l’arròs comparteixen el mètode i els instruments d’elaboració, però no tenen res a veure amb la recepta original.

Aquests ingredients es mesclaven amb aigua i sal, i es cuinaven a foc lent amb llenya de rames de tarongers, que al mateix temps li donava un olor i un sabor molt característic. A banda, la paella és el plat Espanyol més conegut al món sencer. Reconegut com menjar de camperols i pastors, és un plat tradicional i contemporani, un símbol d’identitat del territori valencià que ha perdurat al llarg dels anys i el nostre orgull gastronòmic.

A més, allò que envolta la paella és un fenomen que serveix per millorar les relacions socials. Aquesta és capaç d’unir entorn a un menjar a familiars, amics i amigues, companys i companyes, etc. La paella compartida, serveix per millorar les relacions socials amb la seua vessant socialitzadora.

Esperem que els tràmits sorgisquen efecte i la paella siga un bé d’ interés cultural.