«Un forense m'ha ensenyat a matar de manera... molt neta»

El seu cognom és perillós. Sovint haig de jurar que no tinc a veure amb vostè.

De fet, no se sap, no hem fet l'arbre genealògic. Però per quin motiu ho nega?

Errr... per si de cas.

Però si vostè sap perfectament que vam treballar junts! Gràcies a mi va estar a punt de procrear en cadena, quan li vaig encarregar un reportatge, fent-se passar per client del banc d'esperma. Es va introduir com a donant. O no?

Sabia que sortiria el tema. Millor anem al conte. Sap que amb un enxaneta assassí dona munició a la caverna mediàtica?

No és només enxaneta, és Mosso d'Esquadra.

Pitjor m'ho posa: doble munició.

Això mostra la realitat de la vida. Les persones normals i corrents són les que fan les bestieses més grosses. Els grans assassins es troben en les millors famílies, en qualsevol lloc de la societat.

Quantes jornades castelleres s'ha empassat per documentar-se?

Cap ni una. Per documentar-me em vaig valer d'un metge forense que té la doble condició de casteller.

Això és compatible?

A la vida, tot és compatible. Un altre metge forense m'ha ensenyat a matar de manera... diguem-ne... molt neta, amb herbes remeieres. És una de les meves passions.

Matar?

Les herbes remeieres. Són molt beneficioses, jo mateixa ser fer pocions. Però també permeten matar de manera molt neta, sense deixar rastre, de manera que ni en Grissom sabria què ha passat.

Quina història negra hauria creat si li hagués tocat el caganer?

Mmm, si l'enxaneta es va convertir en assassí arran del xoc traumàtic d'una caiguda, el caganer pot patir un accident quan va a fer les necessitats en algun lloc no habitual i també convertir-s'hi.

No hi ha com tenir-hi la mà trencada.

Em costa molt escriure ficció després de 30 anys escrivint la realitat. L'avantatge és que en ficció no tens a sobre una espasa de Dàmocles que et diu: si et passes un pèl, et cau una demanda.

Troba sinistres els castellers?

Els trobo perillosos.

Deixaria a un seu fill fer d'enxaneta?

No. Vostè sí?

No.

(Riallada) Doncs ja som al cap del carrer.

Quina és la tradició catalana més sinistra?

(Pensa) El conte d'en Patufet. Que un nen sigui devorat per un animal gegantí, i a sobre vegetarià, és de ment rebuscada (riu).

Va compartir redacció amb en Puigdemont. Allò donaria per a un relat negre?

Tot pot donar per a un relat negre.

Li preguntava amb l'esperança que revelés alguna xafarderia.

A El Punt vam deixar de fer innocentades des que l'alcalde de Camprodon ens va explicar que posaria calefacció als carrers. Era una innocentada, però a en Carles Puigdemont li va semblar una proposta interessant i molt avançada. En vigília del dia dels Innocents, jo me'n malfiava, però en Carles havia viatjat molt i ens va explicar que es feia als països nòrdics. En vam fer el Tema del Dia. Era mentida, ens la van colar.

Té esperances que si surt elegit president, la nomeni cap de premsa?

Mai de la vida seria cap de premsa. A mi m'agrada el periodisme d'investigació, de treballar al carrer, d'explicar casos... M'ho passaria malament, de cap de premsa.