Què està passant pels carrers de Barcelona?

Estem en dies de quarantena i estat d’alarma, però això no acaba de quedar clar a tothom, no fins fa un parell de setmanes.

Les persones segueixen caminant pel carrer, qualsevol excusa és valida, anar a comprar, passejar el gos, o directament perquè els hi donava la gana i poc els hi importava la salut de cada una de les persones que convivien amb ells.

Tot i que també s'ha de dir que avui dia, després de dues setmanes tot aquell que sí que s'havia pres les mesures de seguretat enserio, va començar a entrar en un deliri mental sense retorn per si sol.

Depenent de les persones els efectes són diferents. A moltes persones els afectaria directament a la seva forma de caminar, altres els seus membres començarien a fallar i no podrien tornar a ser els que eren abans, aquestes sínntomes s’estan donant en persones que és troben en l'edat de 25-60 anys.

Els nens més petits, de 5 a 12, actuaen com animals, per culpa del virus les seves ments han eliminat tot el que en els seus pocs anys de vida havien après, com parlar, caminar i menjar amb coberts, ara preferirien enfilar-se a arbres per una mica de menjar que jugar a la play. Es tornarien autèntics salvatges, i el pitjor és que no poden ser controlats per ningú perqué al ser menors no tenen el xip implantat i se’ls ha perdut el rastre.

Els carrers, per això, ara sí que es veuen buits, tots aquells que van decidir sortir al carrer i desobeir les ordres de l'Estat es veu que van ser els més llestos. La por corra per les venes de tots. Ara els carrers estan buits, però no per la por de contagiar-se sinó per la por de trobar-se amb qualsevol d'aquestes persones que tan malament els ha sentat el fet de quedar-se tancat a casa durant tant de temps. Serà que fer cas a l'Estat no és sempre la millor opció?

Pels carrers només es veien nens que udolaven com llops, homes i dones que caminaven d'una forma estranya, i sobretot, ni un cotxe, ja ni la policia es veia capaç de possar ordre, perqué la veritat era que ja no es podia tornar endarrere.

Amb carrers on només passejaven éssers que ningú mai s'hagués imaginat veure, carreteres buides i boscos amb nens fent el salvatge, la gent començava a tenir por. Quan es cansessin d'estar pel carrer i descobrissin l'existència de les cases, per què no canviarien els carrers per les llars.

Aquesta és l'evolució que ens espera si som sempre tan obedients? La tecnologia serà oblidada per sempre?

Tot això molts ja ho havien previst, potser som tots un experiment de l'estat i era just el que volia que passes.