PASSEN 32 ANYS DES DE L'ACCIDENT DE TXERNÒBIL

L'agost de 1986, en un informe remès a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, s'explicaven les causes de l'accident en la planta de Txernòbil. Aquest va revelar que l'equip que operava en la planta el dia 26 d'abril de 1986 es va proposar realitzar una prova amb la intenció d'augmentar la seguretat del reactor. Per a això haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergència, en cas d'avaria, requerien un mínim de potència per posar-se en marxa i els tècnics de la planta desconeixien quin era aquest mínim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament.

Per realitzar aquesta prova, els tècnics no volien aturar el reactor, per evitar un fenomen conegut com a enverinament per xenó. Entre els productes de fissió que es produeixen dins del reactor, es troba el xenó-135, un gas amb una gran capacitat d'absorbir neutrons. Mentre el reactor està en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorció és mínima, però quan la potència és molt baixa o el reactor es deté, la quantitat de xenó-135 augmenta i impedeix la reacció en cadena per uns dies. Només quan el xenó-135 es desintegra és quan es pot reiniciar el reactor.

Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potència del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automàtics poden detenir el reactor i per aquesta raó els operaris van desconnectar el sistema de regulació de la potència, el sistema d'emergència refrigerant del nucli i altres sistemes de protecció. Amb 30 MW comença l'enverinament per xenó i per evitar-lo van augmentar la potència del reactor pujant les barres de control, però amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades; en aquesta ocasió van deixar només vuit barres baixades. Amb els sistemes d'emergència desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores després de començar la prova, alguns operaris de la sala de control, van començar a adonar-se que alguna cosa anava malament.

Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera.