El Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya (1-O)

Fa ja dos anys de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut popularment com a 1-O. Aquell 1 d'octubre de 2017 es va intentar portar a efecte el procés cap a la independència de Catalunya, com és evident, aquest procés va estar caracteritzat per una gran polèmica, arribant aquesta fins als nostres dies. Després de la Diada del mateix any, en la qual milers de catalans es van mobilitzar a favor de la realització de la consulta, que havia estat declarada il·lícita pel Tribunal Constitucional, s'aplanaria el camí cap a una jornada de votació que causaria molta revolada, no sols en tot el territori nacional, sinó que acabaria sent un tema d'interès mundial.

El dia 20 de setembre de 2017, la Guàrdia Civil arrencava un operatiu denominat Copèrnic per ordre del Ministeri de l'Interior en diferents seus de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'evitar la votació, en elles es van realitzar multitud de detencions, entre elles, destacats membres del Govern Català. Potser el moment més polèmic va ser quan van arribar fins a una impremta situada en la localitat barcelonina de Bigues i Riells on va aparèixer gran quantitat de material electoral.

Posteriorment a aquest succés, arribem fins a la data ja esmentada amb anterioritat, l'1 d'octubre. Prèviament a entrar en els fets de la jornada, cal destacar que el sistema constitucional espanyol no contempla la realització de consultes sobre la integritat territorial sense una reforma prèvia de la Constitució, a aquest fet se li ha d'afegir que el Tribunal Constitucional va suspendre la realització del Referèndum durant la nit del 7 setembre de 2017, aquests dos esdeveniments no serien de gran problema per al President de la Generalitat del moment, Carles Puigdemont que afirmava que el Tribunal Constitucional no podria parar res posat que el Referèndum s'emparava en una nova legalitat catalana i que la garantia d'aquesta votació seria el poble de Catalunya. Finalment la votació va tenir lloc i els fets van succeir de la següent manera:

Des de les 5.30 de la matinada de la data de la celebració del Referèndum, milers de persones es van congregar a les portes dels centres electorals per a fer cua amb l'objectiu d'impedir la seva clausura, mitja hora més tard, efectius de Mossos d'Esquadra es van personar davant els col·legis i van procedir al desallotjament i precintat d'aquests. A partir de les 7.30 va començar a arribar el material per a la realització de la votació, hores més tard, el Govern de Catalunya es va acollir al cens universal, deixant de costat la cobertura legal de l'1-O pel fet que aquest cens atempta contra les garanties democràtiques de l'Estat Espanyol.

A les 9.00 hores es van obrir finalment tots els centres de votació, sent aquest mateix moment quan van succeir els primers incidents. Davant la impossibilitat dels efectius de Mossos d'efectuar els desallotjaments dels punts de votació, Policia Nacional i Guàrdia Civil van arrencar l'operatiu i entren fent ús de la força en els centres de votació, al mateix temps, tomben el sistema informàtic on s'allotjaven les dades dels votants. Feies les 11.00 les tensions i xocs violents entre votants i policies es van fer ressò en tots els mitjans de comunicació i van causar un gran descontentament.

Davant la situació de violència als carrers, el Ministre de l'Interior del moment, Juan Ignacio Zoido, llança un comunicat i culpa a Puigdemont de ser l'únic responsable de la situació a Catalunya, al seu torn, la vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría diu que el succés no és ni un referèndum ni té aparença de tal.

Cap a la mitja tarda Jordi Turull anuncia que totes aquelles persones que a data de les 20.00 no hagin pogut votar, tindran la possibilitat de fer-ho posteriorment. Als carrers els incidents no cessen, es realitzen detencions i gairebé 800 persones resulten ferides durant els episodis de violència. Al final de la votació el balanç de ferits augmenta i s'acosta al miler

Finalment, a les 20.00 acaba la votació, mitja hora més tard compareix Mariano Rajoy, llavors President del Govern d'Espanya. En el seu discurs valora el referèndum i agraeix a jutges i fiscals l'aplicació de la llei "malgrat l'assetjament". Pedro Sánchez, actual President en funcions, va fer públic el seu desacord amb les càrregues policials. Carles Puigdemont va insistir que "Ens hem guanyat el dret a un estat independent".