LA POESIA TÉ EL SEU LLOC AL CEIP SEGÀRIA

Hui estem d'enhorabona, encetem una nova secció dedicada a la poesia al nostre periòdic digital. Se'ns ompli la boca d'orgull d'obrir aquesta secció a través de la iniciativa d'una escola amiga d'Alacant, que cada dilluns ens brinda la oportunitat de gaudir d'un poema per encetar la setmana com cal.

El que pretenen amb aquesta iniciativa, què ja té una llarga trajectòria, és apropar a totes les persones (professorat, alumnat, famílies, personal del centre, institucions, comerços, etc.) al món de la poesia en les seues diferents facetes, des de la més estesa i popular (la poesia que commou, que emociona...) a unes altres que atenen a altres aspectes (musicalitat, ritme, joc de paraules, etc.). 

La seua proposta inicial va ser aquesta: "si volem animar a l’alumnat a jugar amb les paraules, a gaudir d’un poema, a embaladir les seues oïdes amb la música de les paraules no caldria començar primer animant als propis companys/as perquè posteriorment puguen, així mateix, transmetre aquesta passió als altres?" 

Després d'aquesta primera qüestió i per a poder portar a terme aquesta tasca, van constituir un grup de treball, els “Dilluns Poètics”. Fixen els dijous com dia de reunió per a seleccionar els poemes que considerem idonis per a cada setmana i anar dissenyant un projecte cada vegada més ambiciós. Així mateix cada dilluns ens permeten gaudir d'un poema nou que ens amenitze els inicis de setmana.

Sense més preàmbuls us deixem amb el poema que publicaren dilluns passat, un deliciós poema de la poeta gandienca Maria Josep Escrivà, Latitud zero, extret del seu últim llibre Sempre és tard, amb el qual va obtenir el Premi de Poesia Miquel de Palol 2020. Aquesta autora, que ja ens havia regalat anys enrere magnífics poemaris com Flors a casa o Serena barca, ha culminat en aquest últim una maduresa poètica notabilíssima, confiant-nos la vida interior d'una dona arrelada irremissiblement a la seua terra i a la seua història, a  través d'uns versos senzills, d'imatges nítides però sorprenents pels seus descobriments i la seua plasticitat. Així, en el poema Latitud zero que hui compartim amb vosaltres, la juxtaposició de la paraula desencadena un torrent enigmàtic identitari que fineix amb una sentència definitiva sobre el que som i el que ens mou a ser i sentir el que som.  Endinseu-vos ja en la terra humida i fèrtil de la poesia de Maria Josep Escrivà, i doneu-li amb ella un nou sentit a la vostra vida.  

Estar ací. Aquest ací no és caplloc.

Estar en els noms.

Més enllà, un altre jo m’observa esbalaït,

làbil espelma tremolosa: tant de conhort

en tanta humilitat. Estar ací.

En aquesta latitud sense coordenades

on tot el que no és pregona soledat,

és rellevant només en la mesura que és escrit.

L’amor no redimeix de la ferida.

L’amor és la ferida.

https://www.facebook.com/DillunsPoetics