Massificació a l'Everest: més de 200 muntanyismes fan cim.

El 29 de maig de 2019 més de 250 alpinistes van arribar al camp base IV de l’Everest (8.848 metres d’alçada) i finalment van ser 200 els que van aconseguir fer el cim. Aquest fet va produir nombrosos taps durant l’ascens, el més impressionant just abans de l’esgraó de Hilary, una paret rocosa de 12 metres que suposa l’últim repte abans d’arribar al cim.

Que es produeixin embussos a les zones baixes no representa cap perill, quan és a les parts més elevades i en un dia de bon temps tampoc, però els taps en zones altes, com l’esgraó de Hilary, amb mal temps pot ser una autentica tragèdia.

Fer cim a la muntanya més alta del món s’ha convertit en tot un perill  degut a la massificació de gent que et trobes, els ascensos duren una hora o dos més de l’esperat per culpa dels taps, i pels alpinistes pot ser mortal ja que poden patir greus congelacions i arribar fins i tot a la mort. A més a més, el 50% dels alpinistes que van pujar aquell dia a l’Everest no estaven preparats. Tot això em fa pensar si realment a l’Everest s’hi va a fer alpinisme o turisme.

Econòmicament pujar al Everest en expedicions te un cost molt elevat, però això no evita que es produeixi aquesta massificació de gent, alpinistes o no,  i molts d’ells ho fan per poder dir que han estat al punt més elevat del Món i fer-se la foto sense tenir en compte el veritable risc que comporta. Sense anar més lluny 6 d’aquests 200 alpinistes van perdre la vida, cinc per congelació i un al caure intentant fer-se una foto.

Fer cim a l’Everest és un repte molt bonic i et provoca moltes sensacions positives, però hem de ser conscients del perill que suposa tant per a nosaltres com per a tercers. Hem de preparar-nos bé per fer l’ascensió com és degut i limitar el nombre d’alpinistes per expedició per tal d’evitar la massificació.