El descens és únicament una petita part de l'experiència.

A l’hora de preparar-se per un salt en una zona muntanyosa, el descens és simplement el final del camí. Evidentment es una de les parts més boniques del procés, però no l’única. No sempre podrem llogar un helicòpter per a que ens pugi fins a una gran alçada per desprès llençar-nos, de fet aquesta es la manera simple de practicar el Wingsuit. Si volem fer-ho tot pel nostre compte, tant la pujada com la baixada, trobarem molts més motius pels que admirar aquest esport.

En primer lloc hem de decidir en quina zona volem realitzar l’activitat, pot semblar molt fàcil, però hem de tenir en compte molts factors. La dificultat de la pujada cap al pic o fins al lloc des d’on volem saltar, la ruta que farem un cop a l’aire per saber on i quan podem obrir el paracaigudes amb seguretat, el material que hem d’agafar per evitar imprevistos, etc. Es la part més passiva de l’activitat, però és necessària.

Un cop tinguem tot enllestit arriba la segona etapa, la pujada. A l’hora d’escollir la zona hem de buscar un lloc que ens evoqui bellesa, ja que haurem de passar un bon temps pujant. Aquesta part se’ns ha de fer amena, ha de ser com fer un plat nou que no haguem practicat mai. Hem de seguir les instruccions de la recepta però tenint en compte que sempre cap la possibilitat d’haver d’improvisar. Si simplement ens fiquem a fer-lo al peu de la lletra sense revisar si s’està cremant o si hi ha poca sal, per exemple, pot quedar un resultat desastrós. Si gaudim del camí, en canvi, tenint en compte els passos a seguir, podem quedar molt satisfets i sabent fer un plat nou que podrem repetir quan vulguem. Hem de valorar, també, els petits detalls per a no empipar-nos del procés de pujada. Fixar-nos en el lloc on estem escalant i contemplar la bellesa dels diferents paisatges, donar-nos compte de l’esforç que estem realitzant per arribar al destí i anar veient el procés des de dins o anar fent pauses si son necessàries per no atabalar-nos.

Per últim, però no menys important, queda el descens. Com he dit abans, és de les parts més boniques, però si hem realitzat bé la segona etapa quan tot just arribem al lloc de salt ja tindrem un sentiment de autorealització i determinació abans, inclús, de llençar-nos. Quedarà únicament, doncs, seguir amb precisió la ruta que haguem acordat amb anterioritat sense oblidar-nos, per descomptat, de gaudir plenament de la baixada.