Salut mental i xarxes socials

Les xarxes socials formen part del nostre dia a dia i gran percentatge de la societat utilitza més d’una d’aquestes plataformes. Han revolucionat la nostra manera de connectar-nos i relacionar-nos.

Han creat un espai lo suficientment gran com per crear el nostre perfil i identitat. A traves d’aquestes plataformes construïm relacions i les fem créixer, es una manera de conèixer el món i d’interactuar amb el nostre entorn. Tenint en compte aquestes característiques que son molt apreciables, realment ens hem plantejat els aspectes negatius que comporten?

Els efectes secundaris de les xarxes socials els pateixen els joves entre 16 i 25 anys, just quan es troben en un moment de ple creixement a nivell social. El desenvolupament emocional es essencial en aquesta etapa i les xarxes socials per un canto no hi ajuden, i hem de preocupar-nos per l’impacte que provoquen en els joves.

Molts joves han crescut sense tenir a l’abast les xarxes socials o sense dedicar-les ‘hi gran quantitat d’hores al llarg d’un dia. Durant aquests, anys el percentatge no ha fet més que créixer en la incorporació de nous usuaris i en la creació de perfils. Tots som conscients que ser adolescent no es fàcil per tots els canvis que comporta aquesta etapa, però si a sobre hi afegim el estar connectats a les xarxes socials, els joves a més a més s’enfronten a pressions provocades per aquestes plataformes.

Vull remarcar, que les xarxes socials no deixen de ser una font que aporten grans beneficis, però cal conèixer i ser conscients de l’altra cara de la moneda, els aspectes negatius que comporta. Hi ha gran quantitats d’estudis realitzats a joves de diferents parts del món, que afirmen que Instagram es la xarxa social que perjudica més a la salut mental dels joves.

Els efectes negatius que comporta son depressió i ansietat. Molts joves actualment pateixen aquests trastorns, i les xarxes socials empitjoren l’estat d’aquest. Veure constantment els plans que fan els amics, les seves vacances, sopars i festes, entre altres, a molts els hi provoca un estat de “desesperació” perquè potser ells en aquell moment no estan fent res o no han pogut anar. Per tant, acumulen un sentiment d’estar comparant constantment.

Les xarxes socials ens ensenyen la part bona i bonica de la vida. Veiem fotografies de plats de menjar exquisits, de ‘influencers’ molt guapes i amb un cos perfecte, de gent que no para de viatjar, etc. Pe tant, no deixen ser imatges que son poc realistes i que els joves no parteixen d’aquesta base i s’obsessionen amb el seu físic i comparen la seva qualitat de vida. Reflecteixen i acullen una actitud de baixa autoestima i voler la perfecció en ells i en tot allò que els envolta.

El son també es veu afectat per les xarxes socials. El son en els adolescents es molt important, es necessari per el desenvolupament sa i per poder exercir al 100% totes les activitats que es realitzen durant el dia. Utilitzar els telèfons, tabletes, ordinadors abans d’anar a dormir afecten a la qualitat del son, es a dir, interfereixen en el procés natural del cervell provocant problemes de somnolència. Això, vol dir que es triga més en anar a dormir i es perden hores de son.  

I per acabar, vull deixar clar que no es tracte de suprimir les xarxes socials o de no formar-ne part de cap, sinó conscienciar i sensibilitzar sobre els efectes secundaris. Actualment s’utilitzen molt i trobo necessari  que tots aquells que facin us d’aquestes plataformes estiguin plenament informats i siguin conscients de fer-ne un bon ús per no arribar a experimentar cap de les problemàtiques que comporta utilitzar les xarxes socials més del compte.